(article escrit al gener de 2025)

Qui va matar Olof Palme?
Vincladís i ros i amb ulls blaus, el primer ministre es movia pel món com un nou Prometeu. Enèrgic, descaradament aliè al cercle d’odi que també despertava, la seva vida es va aturar en aquella fatídica cruïlla, una nit d’hivern en sortir del cine amb la seva dona.
Amor i odi envers un home seductor, valent. La seva imatge caminant per la Gran Via madrilenya, amb una guardiola penjada al coll demanant diners a favor dels empresonats per Franco, va donar la volta al món. Una figura admirada per uns i cada cop més criticada per altres, estava enmig d’interessos creuats en el tauler mundial dels anys vuitanta. Fins a quin punt aquest doble aspecte fa difícil concloure què i qui hi havia darrere del seu assassinat? Va ser l’extrema dreta sueca, els serveis secrets sud-africans, espies i mercenaris diversos intricats en un complex puzle? Un boig solitari?
Tot i els milions d’exemplars venuts de la seva tríada novel.lística Millennium, l’obra més important de Stieg Larsson és la seva lluita contra l’extrema dreta sueca i la investigació sobre l’assassinat d’Olof Palme, un dels més enigmàtics de la història europea.
En la dècada dels vuitanta, l’arribada d’un partit xenòfob al parlament suec va acaparar l’atenció de Larsson, que sabia que la democràcia sempre està amenaçada. El 1991, va sortir el llibre «L’extrema dreta», escrit juntament amb la seva amiga Anna-Lena. Extrema dreta? La denominació no era del tot exacta: alguns dels seus grups rellevants podien considerar-se d’esquerres, altres no tenien ideologia i els grups de dretes es podien dividir entre feixistes i ultradretans… Ara bé, tots tenien un punt en comú, l’hostilitat cap als migrants. Abans del canvi de mil·lenni, Larsson es va adonar d’una altre fet, la tàctica d’alguns d’aquests grups havia canviat: ara anaven ben pentinats i duien sabates lluents, tenien discursos ben travats i sovint un somriure als llavis.
El 2014, deu anys després de la seva mort, es va obrir l’extens arxiu privat de Larsson sobre l’assassinat d’Olof Palme. El periodista suec Jan Stocklassa hi accedeix i, a partir de la investigació de l’escriptor, segueix la seva pròpia, que té com a resultat el llibre «Stieg Larsson. El legado. Las claves ocultas del asesinato de Olof Palme». Un seguit de capítols que, tot resseguint les esgotadores pistes i noves teories sobre l’assassinat, ens permet conèixer la societat sueca de l’època*: la seva extrema dreta, els tripijocs polítics, judicials i policials, i l’ofici en majúscula d’alguns periodistes, com J. S, que segueix la voluntat obsessiva de Larsson en el cas, fent-nos-el present en la seva desconcertant humanitat.

*A Suècia m’agafa por…, diu Lou Reed a la pel.lícula «Blue in the Face»