¿Fou el Viatge a Itàlia de Goethe que li va despertar el desig de conèixer Sicília i la seva gent? No, que ella recordi, i tanmateix Taormina es un vivent ressò de les paraules de l’escriptor: “Sense la Sicília, Itàlia no hauria deixat cap imatge en l’esperit humà. Es a Sicilia on hi ha la clau de tot”. ¿Clau d’allò que es contingent?

Catània, un primer assaig del món. Art, vida i història trenen un nus fet a través de les civilitzacions. L’home espera estintolat en una paret de davant de la petita i arrelada església de Sta. Catalina. L’impacte de les llums de Nadal en la històrica plaça del IX d’abril, i el del viacrucis de Pasqua, quan no només enfosqueix el dia, també ho fan els hotels i restaurants. Els objectes eròtics del bellugadís cafè Turrissis de Castelmola descansen al costat de les taules, mentre el sol travessa els murs de l’eminent teatre grec per enlluernar el mar. Dòcil i a poc a poc, espera el moment de la seva desaparició, poc després d’haver-se bressolat a les faldilles de l’Etna… De la mà de Déu, el volcà passa a la mà de Mimo Jodice, el gran i estimat fotògraf napolità. En la prodigiosa botiga d’espècies, el jove Andrea respon en castellà. Sí, vaig estudiar literatura castellana, ¿un autor o autora? ¡Niebla, de Miguel de Unamuno! Franccesca surt de casa seva amb uns papers a la mà, es geòmetra… Bé, aquí, es un pas previ per acabar arquitectura…, explica contenta. Se n’ha d’anar, ha d’apamar unes propietats en un poble veí

¿Es pot entendre Sicília sense Franco Battiato? Al revés tampoc. Va aconseguir transmetre al mon el valor de l’illa, així com també l’enigma de l’ésser humà.