Va ser el viatge a Itàlia de Goethe que li va despertar el desig de conèixer Sicília i la seva gent? No, que ella recordi. Tanmateix, Taormina és un eco de les paraules de l’escriptor: «Itàlia, sense la Sicília, no hauria deixat en l’esperit humà cap imatge. És a Sicília on es troba la clau de tot». Clau del que és contingent?

Catània, un primer assaig del món. Art, vida i història es nuen a través de les civilitzacions. L’home espera davant de la petita església de Sta. Catalina. L’impacte dels llums de Nadal a la històrica plaça IX d’abril i el del viacrucis de Pasqua, quan no només es fa fosc el dia, també els hotels i restaurants. Els objectes eròtics del popular cafè Turrissis de Castelmola al costat de les taules, mentre el sol travessa els murs del teatre grec i il·lumina el mar: dòcil, espera el moment de la seva desaparició, no sense abans bressolar-se a la blanca faldilla de l’Etna… De la mà de Déu, el volcà passa a la de Mimoódice. El jove Andrea, a la seva colorant botiga d’espècies, respon en castellà. Sí, vaig estudiar literatura castellana, un autor o autora? Boira, de Miguel d’Unamuno! Franccesca surt de casa amb uns papers a la mà, és geòmetra… Aquí, és un pas previ per acabar arquitectura. Ha d’anar-se’n, ha d’anar a un poble proper a mesurar unes propietats.

Es pot entendre Sicília sense Franco Battiato? Al revés tampoc, va aconseguir transmetre al món el valor de l’illa i l’enigma del que és humà.